Hem tallat l'herba amb la desbrossadora, l'hem recollida amb el rampí i l'hem tirada al compostador.
Hem plantat enciams i escaroles.
12 d’abril del 2011
L'hort avui
Hem tallat l'herba amb la desbrossadora, l'hem recollida amb el rampí i l'hem tirada al compostador.Hem plantat enciams i escaroles.
Clavell de moro i bojac
Entre passera i passera hi tenim plantes medicinals. Avui hi hem plantat clavell de moro (Tagetes patula) i bojac (Calendula officinalis).
6 d’abril del 2011
5 d’abril del 2011
Tot floreix!
El cirerer i la pomera.
Sota la pomera han crescut pixalllits (Taraxacum officinalis) i ravenissa (Diplotaxis erucoides).
També han florit les faves i el romaní.
3 d’abril del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos del 2011:
ABRIL
CAMP. L'abundància de pluges i el règim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, que exigeix a son torn nitrogen en quantitat. Per això l'abril és un mes molt apropiat per a l'adob en cobertora, que haurà de ser tant més intens com més intenses siguin les precipitacions. Així mateix aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és quan es generalitza la sembra dels conreus de primavera: blat de moro de cicle llarg, remolatxa, cotó, llavor de cànem i patata a les zones més fredes. Adquireix una importància especial en aquesta època la lluita contra les plagues i malalties.
HORTA. Es planten ja en quantitat tomàquets, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per a aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.
FRUITERS. Amb l'augment de la temperatura es generalitza la brotada d'abres i arbusts, i per això convé posar molta cura en les feines superficials d'eliminació de les males herbes, iniciar la poda en verd i fer tractaments pesticides.
JARDÍ. Poden sembrar-se encara roses místiques, coronats, cínies, pensaments, margarides, veròniques, jacints, dàlies, etc.
ABRIL
CAMP. L'abundància de pluges i el règim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, que exigeix a son torn nitrogen en quantitat. Per això l'abril és un mes molt apropiat per a l'adob en cobertora, que haurà de ser tant més intens com més intenses siguin les precipitacions. Així mateix aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és quan es generalitza la sembra dels conreus de primavera: blat de moro de cicle llarg, remolatxa, cotó, llavor de cànem i patata a les zones més fredes. Adquireix una importància especial en aquesta època la lluita contra les plagues i malalties.
HORTA. Es planten ja en quantitat tomàquets, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per a aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.
FRUITERS. Amb l'augment de la temperatura es generalitza la brotada d'abres i arbusts, i per això convé posar molta cura en les feines superficials d'eliminació de les males herbes, iniciar la poda en verd i fer tractaments pesticides.
JARDÍ. Poden sembrar-se encara roses místiques, coronats, cínies, pensaments, margarides, veròniques, jacints, dàlies, etc.
Les males herbes
Les males herbes es diuen així perquè envaeixen els cultius. Treure les males herbes és bàsic per mantenir un hort, perquè si no ho fas sovint creixeran més que el que hi has plantat.
Tot i així, hi ha males herbes molt boniques. Unes de les primeres que surten a la primavera és la verònica (Veronica persica).
Quan veus aquestes floretes blaves tan delicades, sap greu i tot arrencar-les.
També hi ha les bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris), que es diuen així perquè el fruit té forma de sarronet.
Tot i així, hi ha males herbes molt boniques. Unes de les primeres que surten a la primavera és la verònica (Veronica persica).
També hi ha les bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris), que es diuen així perquè el fruit té forma de sarronet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
