S'escurça el dia sota el vent geliu,
la fullaraca ronda per l'eixida,
i ja tota la casa, recollida,
té una sentor de fruites al caliu.
(Fragment de "La provident", Les monjoies, Joan Carner, 1912)
3 de desembre del 2011
27 de novembre del 2011
11 de novembre del 2011
La biodiversitat de l'hort
Hem fet un mural sobre la biodiversitat de l'hort.
Sobre paper d'embalar hem dibuixat una planta amb arrels i fulles. Hem dibuixat una espècie de l'hort cada un. Les hem classificades en:
1. Hortalisses de bulb, arrel i tubercles (all, ceba, rave, pastanaga i patatera)
2. Lleguminoses i hortalisses de fruit
2.1. Plantes que fan el fruit en forma de llegum (pesolera, favera i mongetera)
2.2. Plantes que fan fruits carnosos (albergínia, pebrotera, tomaquera i cogombre)
2.3. Hortalisses de fulla i flor (api, bleda, espinac, enciam, escarola, col, coliflor, porro i carxofera)
Hem dibuixat fauna i flora beneficiosa per a l'hort: animals col·laboradors (marietes, xinxes, escarbats negres, tisoretes, centpeus, eriçons, cucs de terra) i plantes amb acció protectora (plantes medicinals).
També hem dibuixat animals no desitjats (pugó, cargols, àcars, mosca blanca, erugues minadores o devoradores de fulles, cuca de la patata).
Hem escrit els noms en català i en llatí.
Finalment ho hem col·locat tot al lloc corresponent: els cucs de terra al sòl, les marietes a les fulles, etc., i ho hem penjat al plafó de l'escala que puja a les aules de dalt.
Sobre paper d'embalar hem dibuixat una planta amb arrels i fulles. Hem dibuixat una espècie de l'hort cada un. Les hem classificades en:
1. Hortalisses de bulb, arrel i tubercles (all, ceba, rave, pastanaga i patatera)
2. Lleguminoses i hortalisses de fruit
2.1. Plantes que fan el fruit en forma de llegum (pesolera, favera i mongetera)
2.2. Plantes que fan fruits carnosos (albergínia, pebrotera, tomaquera i cogombre)
2.3. Hortalisses de fulla i flor (api, bleda, espinac, enciam, escarola, col, coliflor, porro i carxofera)
Hem dibuixat fauna i flora beneficiosa per a l'hort: animals col·laboradors (marietes, xinxes, escarbats negres, tisoretes, centpeus, eriçons, cucs de terra) i plantes amb acció protectora (plantes medicinals).
També hem dibuixat animals no desitjats (pugó, cargols, àcars, mosca blanca, erugues minadores o devoradores de fulles, cuca de la patata).
Hem escrit els noms en català i en llatí.
Finalment ho hem col·locat tot al lloc corresponent: els cucs de terra al sòl, les marietes a les fulles, etc., i ho hem penjat al plafó de l'escala que puja a les aules de dalt.
2 de novembre del 2011
24 d’octubre del 2011
National Geographic
"Como alimentar un mundo superpoblado"
Milers de varietats tradicionals de fruites i verdures han desaparegut. Llegiu l'article, és molt interessant!
Imatge de la National Geographic. Número de llavors que es venien a les cases comercials fa un segle i a l'actualitat.
Milers de varietats tradicionals de fruites i verdures han desaparegut. Llegiu l'article, és molt interessant!
Imatge de la National Geographic. Número de llavors que es venien a les cases comercials fa un segle i a l'actualitat.
23 d’octubre del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos de 2011.
OCTUBRE
CAMP: S'intensifiquen les labors i adobs de les terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de cereals. Acabada la collita del blat de moro, cotó i tabac es comença la de mongetes per a desgranar.
HORTA: És l'època adequada per plantar bledes, cols de paperina i de cabdell, enciam romà, escarola, cebes i porros. Es sembren faves, espinacs, raves i julivert, naps i pèsols.
JARDÍ: Al Maresme comença la collita i exportació de clavells. A les plantacions, es descapolla el crisantem per aconseguir flors més grans, inserides a la guia principal. En els jardins domèstics, es sembren violers, roselles, cascalls dobles, clavells xinesos, crisantem o botó d'or, sabonera, clarkia, calciolària, malva florida, aquestes per florir a final d'hivern. Per a la primavera, llobí variat, rosella de Califòrnia, viscari, ipomopsis, lobeliàcies.
FRUITERS: Acaba la collita de peres i pomes tardanes. A la Catalunya baixa, s'inicia la recollida de taronja i mandarina.
OCTUBRE
CAMP: S'intensifiquen les labors i adobs de les terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de cereals. Acabada la collita del blat de moro, cotó i tabac es comença la de mongetes per a desgranar.
HORTA: És l'època adequada per plantar bledes, cols de paperina i de cabdell, enciam romà, escarola, cebes i porros. Es sembren faves, espinacs, raves i julivert, naps i pèsols.
JARDÍ: Al Maresme comença la collita i exportació de clavells. A les plantacions, es descapolla el crisantem per aconseguir flors més grans, inserides a la guia principal. En els jardins domèstics, es sembren violers, roselles, cascalls dobles, clavells xinesos, crisantem o botó d'or, sabonera, clarkia, calciolària, malva florida, aquestes per florir a final d'hivern. Per a la primavera, llobí variat, rosella de Califòrnia, viscari, ipomopsis, lobeliàcies.
FRUITERS: Acaba la collita de peres i pomes tardanes. A la Catalunya baixa, s'inicia la recollida de taronja i mandarina.
5 d’octubre del 2011
El caqui
A l'hort tenim un arbre de caquis o palosantos (Diospyros kaki), encara són verds.
Segons la wikipèdia:
El consum de caquis és molt bo per a la salut de les persones ja que contenen carotè i criptoxantina, ambdós amb activitat de provitamina A. També tenen un alt contingut de vitamina C. Són rics en potassi i sucres. Amb la seva activitat antioxidant tenen efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de determinades malalties degeneratives (càncer, cataràctes, problemes cardiovasculars). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis.
El seu consum com fruita fresca és deliciós encara que també es pot consumir com a melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos o begudes refrescants.
Segons la wikipèdia:
El consum de caquis és molt bo per a la salut de les persones ja que contenen carotè i criptoxantina, ambdós amb activitat de provitamina A. També tenen un alt contingut de vitamina C. Són rics en potassi i sucres. Amb la seva activitat antioxidant tenen efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de determinades malalties degeneratives (càncer, cataràctes, problemes cardiovasculars). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis.
El seu consum com fruita fresca és deliciós encara que també es pot consumir com a melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos o begudes refrescants.
29 de setembre del 2011
Hem arrencat les tomaqueres
Com que fem rotació de cultius, a la parada on hi havia tomaqueres, pebrots i albergínies hi plantarem faves i pèsols. Per això avui hem arrencat les tomaqueres.
21 de setembre del 2011
Els hortolans del primer trimestre
Som alumnes de 2n d'ESO que fem l'optativa L'hort biològic. Hi treballarem tot el primer trimestre.
L'hort passat l'estiu
Aquest estiu les males herbes han crescut molt però un pare les va venir a segar. Va ser una alegria tornar a l'hort i trobar-lo amb les males herbes a ratlla. Moltes gràcies, pare col·laborador!
Hem començat a preparar les parades: netejar-les de males herbes, canviar estaques, canviar cordill i posar-hi compost.
Hem començat a preparar les parades: netejar-les de males herbes, canviar estaques, canviar cordill i posar-hi compost.
11 de setembre del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos 2011.
SETEMBRE
CAMP: Passada la calor forta, l'ambient és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i per tant convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d'adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients. També s'han de llaurar els camps de rostoll per destruir les males herbes i permetre que les aigües els impregnin. A les zones fredes se sembra el sègol. Continua la sembra de naps, patata tardana, alfals i prades artificials. Es cullen les plantes tèxtils, blat de moro, sorgo i tabac.
HORTA: Es generalitza la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles, cebes i la sembra de raves i faves primerenques. Prossegueix a gran ritme la collita de les mateixes espècies del mes anterior.
JARDÍ: És vàlid el que s'ha dit per al mes anterior.
FRUITERS: Es cullen pomes i peres. Ha arribat el moment de la verema.
SETEMBRE
CAMP: Passada la calor forta, l'ambient és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i per tant convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d'adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients. També s'han de llaurar els camps de rostoll per destruir les males herbes i permetre que les aigües els impregnin. A les zones fredes se sembra el sègol. Continua la sembra de naps, patata tardana, alfals i prades artificials. Es cullen les plantes tèxtils, blat de moro, sorgo i tabac.
HORTA: Es generalitza la plantada de bròquils, cols, bledes, escaroles, cebes i la sembra de raves i faves primerenques. Prossegueix a gran ritme la collita de les mateixes espècies del mes anterior.
JARDÍ: És vàlid el que s'ha dit per al mes anterior.
FRUITERS: Es cullen pomes i peres. Ha arribat el moment de la verema.
25 d’agost del 2011
Els cinc elements bàsics
Segons el llibre de Mariano Bueno El huerto familiar ecológico (Integral, 2004), per cultivar adequadament hortalisses i fruiters cal tenir presents cinc elements bàsics: la llum i la calor, l'aire, l'aigua, la terra i les energies subtils del lloc. Coneixent-los podrem evitar problemes i obtenir bones collites.
El clima
El microclima propi de cada lloc està regit per la seva exposició solar, l'orientació cardinal, els vents, l'orografia, etc. Conèixer les condicions climàtiques locals i preveure les dates aproximades de fred, calor o pluges permetrà preveure els moments propicis per a l'aparició de plagues (pugó, àcars...) o malalties (míldiu, oïdi...), i aplicar mesures preventives de protecció o reforç dels cultius.
El clima
El microclima propi de cada lloc està regit per la seva exposició solar, l'orientació cardinal, els vents, l'orografia, etc. Conèixer les condicions climàtiques locals i preveure les dates aproximades de fred, calor o pluges permetrà preveure els moments propicis per a l'aparició de plagues (pugó, àcars...) o malalties (míldiu, oïdi...), i aplicar mesures preventives de protecció o reforç dels cultius.
| Hortalisses i clima | |||
| Plantes molt resistents al fred | Plantes resistents al fred | Plantes idònies per al clima temperat | Plantes idònies per al clima càlid |
| Alls Cols Cards Cebetes Cols de Brussel·les Endívies Espàrrecs Espinacs Maduixes Faves Naps Porros Raves | Bledes Carxofes Apis Bròquils Créixens Cebes Coliflors Escaroles Enciams Remolatxes roges Pastanagues | Alfàbrega Carxofes Mongetes Carbassons Patates Mongeta tendra Julivert Tomàquets | Albergínies Carbassons Carbasses Melons Síndries Cogombres Pebrots |
22 d’agost del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos 2011.
AGOST
CAMP: S'intensifiquen les labors i l'adob de les terres. Si s'escau que plou, s'inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja. Aquest mes es sembren els naps forratgers i, a les comarques caloroses, les patates de segona collita. En els grans regadius s'inicia la collita del blat de moro precoç, així com la del tabac fi.
HORTA: Segueixen a bon ritme les collites. Es prepara la sembra de l'enciam "trocadero" i es planten coliflors, bròquils, cols. També es sembren patates de segona collita.
JARDÍ: S'ha de tenir cura del crisantem a les plantacions industrials, així com de la clavellina, que requereix regades, eixarcolades i tractaments. En els jardins particulars segueixen en flor dàlies i margarides i la gespa ha d'ésser regada abundosament.
FRUITERS: S'aprofita la parada vegetativa per a realitzar els empelts d'escudet que brotaran durant els mesos següents.
AGOST
CAMP: S'intensifiquen les labors i l'adob de les terres. Si s'escau que plou, s'inicia la preparació per a la sembra, aprofitant la saó que deixa la pluja. Aquest mes es sembren els naps forratgers i, a les comarques caloroses, les patates de segona collita. En els grans regadius s'inicia la collita del blat de moro precoç, així com la del tabac fi.
HORTA: Segueixen a bon ritme les collites. Es prepara la sembra de l'enciam "trocadero" i es planten coliflors, bròquils, cols. També es sembren patates de segona collita.
JARDÍ: S'ha de tenir cura del crisantem a les plantacions industrials, així com de la clavellina, que requereix regades, eixarcolades i tractaments. En els jardins particulars segueixen en flor dàlies i margarides i la gespa ha d'ésser regada abundosament.
FRUITERS: S'aprofita la parada vegetativa per a realitzar els empelts d'escudet que brotaran durant els mesos següents.
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos del 2011.
JULIOL
CAMP: S'acaben els treballs de la sega i la batuda i el pagès, un cop té net el gra, l'entrega als receptors, quedant-se'n certa quantitat per a llavor i per al seu aliment. Es sembren encara els últims conreus de blat de moro de rostoll i s'inicien els de fesols. Segueixen a bon ritme les regades i els treballs d'eixarcolar (per eliminar les males herbes dels sembrats), així com els adobs de cobertora. Convé no descuidar-se de regar els ferratges, feina essencial en aquesta època de calor.
HORTA: Tenen gran importància les feines de recol·lecció i d'irrigació. Encara es segueixen plantant tomàquets tardans per a ésser collits a l'octubre o novembre. Es preparen les terres per als bròquils, coliflors, escaroles, espinacs, bledes, agrelles, raves, etc.
JARDÍ: Es planten els crisantems i segueix la floració de dàlies, gladiols, narcisos, margarides, etc. És necessari regar intensament, especialment la gespa, que es resent de la calor.
FRUITERS: Segueix el tractament dels fruiters, però amb menys intensitat. Es tracten les oliveres contra la mosca. Continua la collita de peres i préssecs i s'inicia la de l raïm moscatell.
JULIOL
CAMP: S'acaben els treballs de la sega i la batuda i el pagès, un cop té net el gra, l'entrega als receptors, quedant-se'n certa quantitat per a llavor i per al seu aliment. Es sembren encara els últims conreus de blat de moro de rostoll i s'inicien els de fesols. Segueixen a bon ritme les regades i els treballs d'eixarcolar (per eliminar les males herbes dels sembrats), així com els adobs de cobertora. Convé no descuidar-se de regar els ferratges, feina essencial en aquesta època de calor.
HORTA: Tenen gran importància les feines de recol·lecció i d'irrigació. Encara es segueixen plantant tomàquets tardans per a ésser collits a l'octubre o novembre. Es preparen les terres per als bròquils, coliflors, escaroles, espinacs, bledes, agrelles, raves, etc.
JARDÍ: Es planten els crisantems i segueix la floració de dàlies, gladiols, narcisos, margarides, etc. És necessari regar intensament, especialment la gespa, que es resent de la calor.
FRUITERS: Segueix el tractament dels fruiters, però amb menys intensitat. Es tracten les oliveres contra la mosca. Continua la collita de peres i préssecs i s'inicia la de l raïm moscatell.
12 de juny del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
JUNY
CAMP: L'activitat és molt gran, doncs a les feines de la sega i la batuda s'hi ha d'afegir l'empacat de la palla i l'aixecament dels rostolls, que és bo que s'efectuï ràpidament, afegint abans 50 kg de sulfat d'amonic per cada tona de palla obtinguda. Es sembren el sorgo i els blats de moro de rostoll a les zones càlides que ho permetin. A les comarques remolatxeres s'entrecava l'arrel. Convé aplicar adobs nitrogenats de cobertora als conreus sembrats el mes anterior, principalment als blats de moro.
HORTA: Es planten tomàquets tardans, es sembren fesols d'enramar i cogombres. Es generalitza la collita de les espècies pròpies de l'estiu.
FRUITERS: Es generalitza la collita de préssecs i prunes i s'inicia la de peres. Es continuen els tractaments insecticides i anticriptogàmics i s'incrementa la poda en verd.
JARDÍ: Continua l'intensa collita de flors. Es trasplanten les clavellines i es treuen de la terra les cabeces de tulipes i jacints. També es fan esqueixos.
Els alls
Els alls es cullen a finals de juny o començament de juliol, que és quan les cabeces estan ben formades. S'arrenquen quan les fulles estan ben seques.
Un cop collits cal deixar-los assecar bé perquè es conservin molt temps. Però com que nosaltres som molta colla a repartir, ens en tocaran pocs i aviat ens els haurem acabat.
Un cop collits cal deixar-los assecar bé perquè es conservin molt temps. Però com que nosaltres som molta colla a repartir, ens en tocaran pocs i aviat ens els haurem acabat.
18 de maig del 2011
La collita
Els enciams i les escaroles estan maquíssims. Avui ens n'hem endut a casa. També hem collit bledes i fa dies que repartim faves. Els carbassons ja floreixen, aviat ja en collirem.
Les tomaqueres
Vam plantar tomaqueres, vam col·locar aspres i ara hem lligat la tomaquera amb l'aspre.
12 de maig del 2011
Plagues i malalties
A l'hort hi tornem a tenir talps i algunes faveres tenen pugó. I de llimacs i cargolets n'hi ha un munt.
Segons el llibre Tornem a viure de Jacques Massacrier de l'editorial Alta Fulla, per evitar el pugó cal ruixar les plantes amb aigua argilosa amb una infusió de camamilla. Si ens envaeixen els talps, hem de plantar algunes mates de cagamuja (Euphorbia lathyris) que els faran fugir. Pel que fa als cargols i llimacs, un plat enfonsat lleugerament a terra i omplert de cervesa fa que es morin de borratxera, ja que es deleixen per prendre'n. També una vora gruixuda de cendra al voltant de l'hort els impedeix de passar.
Segons el llibre Tornem a viure de Jacques Massacrier de l'editorial Alta Fulla, per evitar el pugó cal ruixar les plantes amb aigua argilosa amb una infusió de camamilla. Si ens envaeixen els talps, hem de plantar algunes mates de cagamuja (Euphorbia lathyris) que els faran fugir. Pel que fa als cargols i llimacs, un plat enfonsat lleugerament a terra i omplert de cervesa fa que es morin de borratxera, ja que es deleixen per prendre'n. També una vora gruixuda de cendra al voltant de l'hort els impedeix de passar.
3 de maig del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons de calendari dels pagesos del 2011:
MAIG
CAMP: A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l'aprofitament d'alfals, trepadella i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc. Es generalitzen les sembres de blat de moro, sorgo, cànem, cotó, remolatxa i tabac. A la Maresma es cull la preuada patata primerenca per a l'exportació.
HORTA: Es sembren les espècies del més anterior i a més a més carabasses, porros, apis, cebollins, cards blancs, etc. Es segueix plantant tomàquets, albergínies, pebrots i, a les zones menys càlides, cols angleses i de paperina. Es cullen faves, pèsols, cols de cabdell, carxofes, maduixots, espàrrecs, cebes, enciams.
FRUITERS: Comença la collita de cireres, nespres, albercocs i préssecs primerencs.
JARDÍ: Es tallen tota mena de flors de primavera i es sembren petúnies, amarants, coronats. Aquest més convé lluitar contra els pugons i altres insectes que perjudiquen les flors.
MAIG
CAMP: A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l'aprofitament d'alfals, trepadella i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc. Es generalitzen les sembres de blat de moro, sorgo, cànem, cotó, remolatxa i tabac. A la Maresma es cull la preuada patata primerenca per a l'exportació.
HORTA: Es sembren les espècies del més anterior i a més a més carabasses, porros, apis, cebollins, cards blancs, etc. Es segueix plantant tomàquets, albergínies, pebrots i, a les zones menys càlides, cols angleses i de paperina. Es cullen faves, pèsols, cols de cabdell, carxofes, maduixots, espàrrecs, cebes, enciams.
FRUITERS: Comença la collita de cireres, nespres, albercocs i préssecs primerencs.
JARDÍ: Es tallen tota mena de flors de primavera i es sembren petúnies, amarants, coronats. Aquest més convé lluitar contra els pugons i altres insectes que perjudiquen les flors.
Quan el roure treu fulles...
Un alumne de pagès ens ha dit que quan el roure treu fulles el fred s'ha acabat i ja podem plantar les tomaqueres.
12 d’abril del 2011
L'hort avui
Clavell de moro i bojac
Entre passera i passera hi tenim plantes medicinals. Avui hi hem plantat clavell de moro (Tagetes patula) i bojac (Calendula officinalis).
6 d’abril del 2011
5 d’abril del 2011
Tot floreix!
El cirerer i la pomera.
Sota la pomera han crescut pixalllits (Taraxacum officinalis) i ravenissa (Diplotaxis erucoides).
També han florit les faves i el romaní.
3 d’abril del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos del 2011:
ABRIL
CAMP. L'abundància de pluges i el règim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, que exigeix a son torn nitrogen en quantitat. Per això l'abril és un mes molt apropiat per a l'adob en cobertora, que haurà de ser tant més intens com més intenses siguin les precipitacions. Així mateix aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és quan es generalitza la sembra dels conreus de primavera: blat de moro de cicle llarg, remolatxa, cotó, llavor de cànem i patata a les zones més fredes. Adquireix una importància especial en aquesta època la lluita contra les plagues i malalties.
HORTA. Es planten ja en quantitat tomàquets, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per a aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.
FRUITERS. Amb l'augment de la temperatura es generalitza la brotada d'abres i arbusts, i per això convé posar molta cura en les feines superficials d'eliminació de les males herbes, iniciar la poda en verd i fer tractaments pesticides.
JARDÍ. Poden sembrar-se encara roses místiques, coronats, cínies, pensaments, margarides, veròniques, jacints, dàlies, etc.
ABRIL
CAMP. L'abundància de pluges i el règim de temperatures suaus permeten un gran desenvolupament vegetatiu dels cereals, que exigeix a son torn nitrogen en quantitat. Per això l'abril és un mes molt apropiat per a l'adob en cobertora, que haurà de ser tant més intens com més intenses siguin les precipitacions. Així mateix aquestes condicions favorables contribueixen a un creixement vigorós de les males herbes, que és necessari combatre a favor de la collita. Ara és quan es generalitza la sembra dels conreus de primavera: blat de moro de cicle llarg, remolatxa, cotó, llavor de cànem i patata a les zones més fredes. Adquireix una importància especial en aquesta època la lluita contra les plagues i malalties.
HORTA. Es planten ja en quantitat tomàquets, pebrots i albergínies, i es sembren mongetes per a aprofitar en verd, melons, síndries, carbassons, pastanagues, raves i els últims espinacs a les zones no massa càlides.
FRUITERS. Amb l'augment de la temperatura es generalitza la brotada d'abres i arbusts, i per això convé posar molta cura en les feines superficials d'eliminació de les males herbes, iniciar la poda en verd i fer tractaments pesticides.
JARDÍ. Poden sembrar-se encara roses místiques, coronats, cínies, pensaments, margarides, veròniques, jacints, dàlies, etc.
Les males herbes
Les males herbes es diuen així perquè envaeixen els cultius. Treure les males herbes és bàsic per mantenir un hort, perquè si no ho fas sovint creixeran més que el que hi has plantat.
Tot i així, hi ha males herbes molt boniques. Unes de les primeres que surten a la primavera és la verònica (Veronica persica).
Quan veus aquestes floretes blaves tan delicades, sap greu i tot arrencar-les.
També hi ha les bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris), que es diuen així perquè el fruit té forma de sarronet.
Tot i així, hi ha males herbes molt boniques. Unes de les primeres que surten a la primavera és la verònica (Veronica persica).
També hi ha les bosses de pastor (Capsella bursa-pastoris), que es diuen així perquè el fruit té forma de sarronet.
7 de març del 2011
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos del 2011:
MARÇ
CAMP. Aquest és un dels mesos que registren una major activitat camperola, doncs s'ha de tenir cura dels conreus de cereals, fent aplicació dels desherbants químics a més de l'aplicació d'adobs nitrogenats de cobertora. Així mateix, si la temperatura ho permet, convé iniciar la sembra de conreus de primavera. Es generalitza la sembra a les prades artificials. A les parts més fredes es sembra la patata i a les càlides o protegides, cap a finals de mes, el blat de moro, la remolatxa i els cigrons.
HORTA. En aquesta època s'intensifica la sembra i plantada de nombroses espècies hortícoles, iniciant les de tomàquet primerenc i les de fesols d'enramar a les zones càlides, mentre a les altres es sembren raves i pastanagues i es trasplanten maduixots.
FRUITERS. Acabades totes les tasques de poda, empelt, plantada i adob, es tindrà cura, especialment a les plantacions de secà, d'extirpar les males herbes que hi pugui haver, cosa fàcil de realitzar en aquesta època anterior a la brotada. Per altra banda, convé netejar i arranjar els aparells pulveritzadors, en previsió de l'intens treball que s'acosta.
JARDÍ. Durant aquest mes, excepte en períodes freds, es planten lliris d'aigua i narcisos, i es sembren pèsols d'olor, cascalls, violers, campanetes, anèmones, malves, petúnies, margarides, violetes i clavells.
MARÇ
CAMP. Aquest és un dels mesos que registren una major activitat camperola, doncs s'ha de tenir cura dels conreus de cereals, fent aplicació dels desherbants químics a més de l'aplicació d'adobs nitrogenats de cobertora. Així mateix, si la temperatura ho permet, convé iniciar la sembra de conreus de primavera. Es generalitza la sembra a les prades artificials. A les parts més fredes es sembra la patata i a les càlides o protegides, cap a finals de mes, el blat de moro, la remolatxa i els cigrons.
HORTA. En aquesta època s'intensifica la sembra i plantada de nombroses espècies hortícoles, iniciant les de tomàquet primerenc i les de fesols d'enramar a les zones càlides, mentre a les altres es sembren raves i pastanagues i es trasplanten maduixots.
FRUITERS. Acabades totes les tasques de poda, empelt, plantada i adob, es tindrà cura, especialment a les plantacions de secà, d'extirpar les males herbes que hi pugui haver, cosa fàcil de realitzar en aquesta època anterior a la brotada. Per altra banda, convé netejar i arranjar els aparells pulveritzadors, en previsió de l'intens treball que s'acosta.
JARDÍ. Durant aquest mes, excepte en períodes freds, es planten lliris d'aigua i narcisos, i es sembren pèsols d'olor, cascalls, violers, campanetes, anèmones, malves, petúnies, margarides, violetes i clavells.
14 de febrer del 2011
Animals col·laboradors
-Les marietes i les seves larves són devoradores de pugons, cotxinilles i altres insectes.
Les libèl·lules i els pregadéu (Mantis) devoren insectes i petites erugues. També s’alimenten
d’insectes els dragons i les sargantanes.
- Les xinxes són predadors de pugons, trips i àcars (tenen una trompa que els perfora i els succiona).
- Els estafilínids (escarabats negres) s’alimenten de llimacs i de petits insectes.
- Les tisoretes són caçadors nocturns de petits insectes, també poden menjar plantes, fruits i flors.
- Els ratpenats s’alimenten de papallones, aranyes i mosquits. Els eriçons, de cargols, cucs i erugues del terra.
- Els àcars perjudicials com l’aranya roja poden ser eliminats per altres de carnívors.
- Els centpeus s’alimenten de petits insectes del sòl i no causen cap dany a les plantes.
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA
Ajuntament de Barcelona
13 de febrer del 2011
Els pardals
Pardal Passer domesticus
La majoria d'ocells són més beneficiosos que perjudicials per a l'hort. Una parella de pardals se't menjaran algunes cireres però alhora es mengen molts cucs i insectes a l'època de nidificació i alimentació de les cries.
Els ocells aporten vida i color a l'hort.
Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions
Segons el calendari dels pagesos del 2011:
FEBRER
CAMP. S'haurà d'aprofitar el temps variable d'aquest mes per a portar els fems al camp i fer les primeres feines de preparació de les sembres de primavera. A últims de mes, si la temperatura augmenta, es pot iniciar l'aplicació d'adobs nitrogenats de cobertora per als cereals. Es generalitza la sembra de patata primerenca a les zones mitjanes. Es comencen també les sembres d'herba a les prades i dels cereals que s'hagin de collir pel juny-juliol.
HORTA. Continua la plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils i bledes. També continuen les sembres d'espinacs i de julivert, i les d'alls, pèsols i faves tardanes. A més a més es sembren pastanagues i raves.
FRUITERS. S'acaben els treballs de poda i d'empelt, així com les noves plantades. Una altra feina important és l'adob i femada d'aquestes. És convenient aplicar en profunditat adobs fosfats i potàssics.
JARDÍ. No essent ja freqüents les gelades, a mitjans de mes es poden fer esqueixos de geranis i sembres de muguet, lliris, gardènies i verbenàcies.
FEBRER
CAMP. S'haurà d'aprofitar el temps variable d'aquest mes per a portar els fems al camp i fer les primeres feines de preparació de les sembres de primavera. A últims de mes, si la temperatura augmenta, es pot iniciar l'aplicació d'adobs nitrogenats de cobertora per als cereals. Es generalitza la sembra de patata primerenca a les zones mitjanes. Es comencen també les sembres d'herba a les prades i dels cereals que s'hagin de collir pel juny-juliol.
HORTA. Continua la plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils i bledes. També continuen les sembres d'espinacs i de julivert, i les d'alls, pèsols i faves tardanes. A més a més es sembren pastanagues i raves.
FRUITERS. S'acaben els treballs de poda i d'empelt, així com les noves plantades. Una altra feina important és l'adob i femada d'aquestes. És convenient aplicar en profunditat adobs fosfats i potàssics.
JARDÍ. No essent ja freqüents les gelades, a mitjans de mes es poden fer esqueixos de geranis i sembres de muguet, lliris, gardènies i verbenàcies.
Menjar per als ocells que ens visiten
Hem penjat unes menjadores construïdes pels alumnes de 1r d'ESO a l'optativa "Coneixem l'entorn" i unes boles de menjar (gra, greix) perquè els ocells vinguin a l'hort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
